dilluns, 19 d’abril del 2010

MDS 2010

Per fi una estoneta per poder escriure. Voldria començar agraint a tota la gent m' ha donat suport sigui quina sigui la manera.A tota la familia per el seguiment que han fet de la cursa i de mi, aixecant-se a les tantes de la nit per saber si passava per els cp i controlant temps, velocitat,.... En Sisu que fins i tots feia taules per calcular l' hora de pas,.... MOLTES GRACIES!!!!! Als amics i companys que han enviat mails, no us podeu imaginar el que arriven a animar MOLTES GRACIES!!!! A tu Marc per els mails i per fer un seguiment de la cursa i meu cada dia MIL GRACIES!!!!!!! I que dir de tu que m' has donat suport abans , durant i despres. No hem cansare de dir-te que sense tu aixo no hagues estat possible.El teu suport m' ha donat força quan ja hem quedavem forçes per seguir.Has estat present cada dia en el meu pensament i aixo ens ha fet forts!!!! T' ESTIMO!!!!!!!
Moltes gracies a tots i a totes, MIL GRACIES!!!!!!!!!!

Ara toca parlar de la cursa, com va dir en Jorge Aubeso:" maldita carrera de locos". Una frase que per a mi resumeix perfertament el MDS. Aquest any era la mes llarga i vaig llegir en una entrevista a la Monica Aguilera que la mes calorosa, 50 ºc. Ha estat una carrera durissima a nivell fisic i en el meu cas amb unes feridas als peus de cullons.A nivell mental una barbaritat, si ha d' anar amb el cap molt ben posat!!!!! Jo he trobat el que buscava a nivell de duresa fisica i mental. He arribat amb una força dificil d' explicar i un sentiment de duresa brutal. Com diu en Marc "el dolor es temporal i la gloria eterna", les feridas que encare tinc cicatritzarant i d' aqui un temps ja no hi pensare pero el record de Sables restara amb mi tota la vida.Aquesta carrera te quelcom especial que s' ha de viure, t' atrapa de tal manera que et fa seu, i et fa pensar i reflexionar moltissim.... En el meu cas hi ha un abans i despres de Sables. La gent hem pregunta si i tornaria i jo contesto rotundament: SI i mil vegades SI!!!!!!! pero d' aqui un temps ja que el que he viscut i he apres s' ha d'assimilar i necessita temps. No se si he arribat en algun moment al meu limit fisic o mental, si no es aixi i he estat molt a prop.

El que no ens mata ens fa mes forts!!!!!!

2 comentaris:

rash ha dit...

Xapo nen, a la proxima no et lliures de mi ;)
pd: ens veiem aviat!

jose ha dit...

Espero que escriguis tota l´experiencia, es important no deixar en el record una cosa així!!!